Quedava poc per les 15h i encara no havies arribat. Com cada any, ja arrufava una mica el front, sempre ets l'últim d'arribar, amb aquesta barba de dos dies i uns ulls que fan massa pinta de ressaca. Però clar, mai et deia res, per què arribaves amb el teu aire de guaperes i em deies a cau d'orella: "On vas tan guapa? Què vols?, que faci una bajanada i escandalitzi a la iaia??". M'agafaves per la cintura, em feies un petó a la galta i ens assèiem junts, preparats per atacar la plata de gambes. Era una competició sense sentit, sempre te les duies a l'hort, com totes les mosses, ja se sap. M'omplies la copa fins ben a dalt, que vessava i explicaves tota la teva traca de l'Eugenio. Amb el pernil teníem serioses baralles però sóc la petita, i em deixaves guanyar, i em portaves l'olla amb el suquet perquè escuréssim els dos. El teu germà ens descobria i era l'inici d'una batalla campal de crostons de pa i esquitxades amunt i avall. Després ho recollíem tot, i em posava sobre la teva falda, i ens convertíem en els reis del póker amb la inestimable ajuda de la flor al cul dels principiants que mai m'ha abandonat. Rèiem un ratet, i fèiem un xarrupet del whisky del tiet que guardava a la part de baix de l'armari.
Aquest any, sobraven gambes, ningú m'ha tret els colors pujant-me la faldilla, no hi ha hagut partida de póker. A vegades, la pluja et reflexava abraçant-me per darrera, robant-me l'últim polvoró de xocolata o quan iniciaves la teva campanya política de bons propòsits de l'any nou que passava per no perdre el cotxe davant de Razz. Però ja no hi ets, sols queda el teu record agredolç, que m'acompanya mentre alço aquesta copa i, amb amb una mica de música, que tant ens ha portat sempre de cap, et dic bon nadal, Vice!
1 comentario:
Ei, què tal?
M'has fet recordar força/molt als tiberis nadalencs que fem a casa i les baralles de goloseria -no sé si existeix la paraula- que comporten. Amb les gambes jo no tinc rival, però.
Referent al comentari que em vas deixar ja fa uns dies, tampoc volia donar una versió pessimista dels fets i les reflexions del meu any, simplement em vaig sincerar amb mi mateix. No et pensis, repetir-me que l'any ha estat una merda i tal pasqual, em serveix com a trampolí per a fer del 2009 una etapa molt millor.
Que acabis de passar unes bones festes. Compte amb les gambes i feliç 2009
Publicar un comentario