Eh, 2008, que ja has marxat!

Arribo encara amb els llavis bruts de xocolata desfeta. El sol comença a despuntar i a fer sortir a la llum una ciutat de ressaca. L'Oriol ja està dormint a l'habitació de l'entrada i el pis està en silenci. L'any 2008 ja ha marxat, i el 2009 ha entrat amb una cremor a l'estómac horrible, amb una empremta clara d'Absolut i Cardhú. Li dedico un últim somriure al 2008 i a qualsevol dels divendres que m'ha regalat; aquelles guitarres que intentaven fer sonar Filosofia Barata mentre, amb una veu quebrada, m'excusava de que la primavera durara un segundo.Tanco els ulls i noto el gust amarg d'una cervesa que pudeix a fantasmes i a un oblit borrós, del color d'uns ulls que et fan un nus a l'estómac, amb aquell puntet final d'embolic inevitable amb inici al portal de casa i un si te he visto, no me acuerdo. Pero, Lo siento Frank, esto es simplemente lo que hay. Però no ens posem pessimistes, perquè no hi ha gaires i si hagués fet i no hagués pensat tant, aquest any. Ha estat un any que fa olor a carretera sense camí, fa olor a destins desconeguts i trens sense rumb, té rostres nous i molts de vells. Hi ha en Bernat amb un somriure murri i emprenyat per haver pagat per veure Funny Games, amb la guitarra penjada a l'esquena i amb el cor enfora, amb un nom que comença a grabar-se fortament. Hi ha l'Uri, amb aquests recitals al Toyota Yaris, amb un còmput de ressaques que fa por, amb Londres encara a la retina dels ulls i fet creus de que les festes Biotec donessin tants fruïts... Hi ha l'Eli, amb el cor fet una carxofa, portant els pantalons però una mica estovada i, és que l'amor té això, Boss, perquè sempre seràs El Padrino de la meva vida, aquella veu que em salva de les màfies del romanticisme que m'embolica. També hi ha hagut retrobaments d'última hora, o no, Mariona?? Però a nosaltres no se'ns ha passat cap tranvia, i ja veig aquest avió a Mallorca, i el teu concert d'oboè amb guants gimàstics! El 2008 ha fet vessar unes quantes llàgrimes però, ha signifcat adéus, alguns cruels com el teu, Vice, aquest estiu que t'ha apagat i que sols et retorna al meu costat amb Wild Horses i amb cada swing que li faig a la vida. Són les llàgrimes que et delaten quan escoltes Me estás atrapando otra vez i et dónes compte que enamorar-te altra vegada, no és tan fàcil. Estàs acomodada a aquest spa emocional, sense complicacions i amb massatge shiatsu que acaba de cicatritzar les ferides que de tan en tan supuren. 

El film mostra els seus últims fotogrames. Em cau una llàgrima traidora. Ostres, 2008, t'has fet estimar... El 2009 té el llistó molt alt però bé, com ha mínim hem intentat fer l'entrada de la millor de les maneres. Bones intencions n'hi ha... D'aquí 365 dies ja en parlarem. Bon any a tothom!!!