He començat l'any i comencem a oblidar aquell saquet de bons propòsits que amb tanta cura havia recollit per l'any 2009. Serà perquè tinc tendència a perdre coses, n'estic segura, els devia deixar a la butxaca dels pantalons i deuen haver anat de dret a la rentadora, i estaven ben escrits en un trosset de paper, tot doblegadet, per tenirlo sempre a mà i no perdre la consciència... però, ara s'han fet miques. Què hi farem, hauré d'anar esquivant els cops que vindran, perquè com sempre viurem dels treballs d'última hora. O d'aquells minuts comptats i que mai sobren per agafar el tren de i 35 per arribar a la UAB i no acabar a última fila, voltada d'una flora d'abrics i carmanyoles amb ferum a pasta escurada de fa dos dies. En fi, he decidit deixar que les coses vinguessin al seu aire o més aviat, a ritme d'huracà, he agafat la bicicleta i he pujat rambla amunt. 

Feia solet, i sortia tothom amb la família, era un quadre pastoral força agradable. Que estiguessin les botigues obertes reconec que ha llançat la ciutat al carrer, en massa... Tots ens hem oblidat dels bons propòsits, com per exemple, escoltar "nit de reis" i que no t'agafi un atac d'ansietat. He continuat fent camí, i m'he trobat les noies a la terrasseta, fent el cafetonet. Un què tal, guapa, com va l'any, uns quants petonets i ja tenia el cafè als morros i la llengua escaldada. Han començat a sorgir les expectatives de l'any. He desconnectat, potser perquè em fa massa por que torni aquest "ai" al pit per un buit dins del got de la rutina que t'enverina. Hi havia una parella jove parlant de l'"ésser", de si el "res" omple o no, o si és directament un tipus d'estat que encara no en tenim una definició concreta... En fi, filosofia bohèmia, d'aquesta d'estar per casa però que dóna l'aire fashion que et permet incorporar-te a qualsevol conversa (només faltava en Bucay, allà enmig...)

Tenia un cacau auditiu que s'ha esquitllat des del sistema nerviós fins al central, i com una ona expansiva m'ha arribat directe, com una fletxa enmig del cor. 

"Què et passa, silvieta?".  

Ai, nenes, crec que he tingut una indisposició existencial... Crec que acaben de posar en dubte les meves neures....

"Sílvia, tu el que necessites és un noi com cal..." 

Tu, creus?? I si em compro un Iphone?? No estaré entretinguda, també? 

"D'acord, però compra-te'l, ja!"