Mala consciència

Aquesta nit no podia conciliar el son. Dreta i esquerra i el coixí no em donava cap resposta. En Lichis deia, Si tus sueños no te dejan dormir, cuenta ovejas, no me ralles. Però res, no hi havia solució. Vaig remugar, tenint al cap les ulleres que faria demà al matí, quan no hi hagués manera de desenganxar-me dels llençols. Una mica desquiciada, vaig decidir aixecar-me. A casa hi havia un silenci sepulcral, i em sentia com una lladre esquitllant-se entre la foscor. He anat al lavabo, i el fluorescent pampallugajava una mica. M'he mirat al mirall i he buscat traces d'aquell neguit que m'estava anguniejant. Crec que he vist un xic de mala consciència, potser perquè no fa massa,vaig haver de deixar anar un no. Quan de cop, et trobes amb aquell subjecte que li caigueren les carabasses, de sobte sents vergonya i sols pots fugir. I penses, coi què fàcil és oblidar-te de quan estripaves les estrelles perquè no t'escrivissin aquell nom prohibit cada nit. Però bé, el temps fa un collage de la memòria i de les paraules que tan cremaven, ara són ta sols, cignes de paper que et posen a les taules dels restaurants xinesos. Però bé, em va saber greu, què hi farem. Crec que es va equivocar en cantar masses cops això de "Princesa", crec que ara em va més "Roxanne", i és que et canses de tant rotllo de freda i inhumana, de les noies de porcellana. A les nits del divendres sona "Everyday I love you less and less" i "sols" (entre masses cometes, perquè mai ha estat tan inadequat un poc o suficient) els amics m'agafen i tiren a fons com si fos una última "Last night". M'he estirat una estona al sofà, i he rigut per dins, vigilant que cap ombra em veiés. Ho he reconegut, és estrany això d'haver tingut la paella per la mà, tenir-ho tot de cara i dir no. Però, sincerament, les coses rutinàries m'avorreixen i una Pastoral mai ha encaixat amb mi. Em vaig quedar encallada en Nothing is impossible, però no negaré que els impossibles et permeten no haver de participar en el teatre de la realitat. Sempre em va agradar més mirar pel·lícules per les últimes files, amb la bossa amb maduixetes, a la sessió golfa.